Units pel Poble posar en valor l’arquitectura de l’aigua com a element turístic

Units pel Poble presentarà una moció per posar en valor l’arquitectura de l’aigua com a element turístic de Cabanes. Que Cabanes i la Ribera ha de tindre com al turisme com un sector estratègic és una premissa que segurament compartim tots el grups municipals.
Posar en valor Cabanes com marca turística ha tindre com a punt de partida en primer terme posar en valor tot el patrimoni paisatgístic, ambiental, cultural, gastronòmic, històric i etnològic.
L’anomenada arquitectura de l’aigua, en un poble històricament agrícola i sobre tot ramader, esdevé una de les mostres més importants del nostre patrimoni civil històric. Les sènies, sèquies, aljubs i abeuradors, basses, i pous, disseminats al llarg i ample del nostre gran terme són una rica memòria que cal conservar, potenciar i protegir, per nosaltres mantenir un ric legat del nostres avantpassats, i per deixar al nostres descendents una arquitectura tant singular i important.
Per tot aixó es demana que l’ajuntament de Cabanes es compromet a catalogar, recuperar i condicionar tots els pous, molins, basses, aljubs, abeuradors, fonts, sènies…etc de tradicional ús comunal, així com en aquelles indrets que ho permeten condicionar el seu voltant com a zona d’esplai, sense que açò perjudique en cap moment al l’ús tradicional del mateix si encara es conserva o es pot recuperar, buscant l’acord amb els usuaris i/ o propietaris, i cercant els ajuts de les altres administracions a les quals en puguem acollir.
I que l’ajuntament de Cabanes es compromet a catalogar i mantenir altres indrets, que tot i no ser obra civil, sinó purament natural , si en que en té un ús semblant com els tolls, basses o cocós al llarg i ample de terme.
Per últim demana, que l’ajuntament es compromet, buscant els ajuts econòmics i tècnics d’altres administracions, a senyalitzar degudament aquestes obres
i / o indrets, i facilitar les rutes a peu per conèixer-los, així com la publicació i difusió d’aquestes rutes.

Units pel Poble presenta moció INSTANT AL GOVERN DE L'ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES

MOCIÓ INSTANT AL GOVERN DE L'ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER A EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS

Vist que amb l'esclat de la crisi i l'augment de la desocupació, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seues necessitats més bàsiques.

Vist que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 en l'Estat Espanyol s'hauran produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.

Vist que quan açò succeeix, les famílies no sols s'enfronten a la pèrdua de la seua vivenda sinó també a una condemna financera per a tota la vida: l'entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que en l'actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l'entitat bancària s'adjudica la vivenda pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d'insolvència, per mitjà de l'embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre la vivenda, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera per a tota la vida que es tradueix en una condemna de l'exclusió social i l'economia submergida.

Vist que esta legislació que permet que les entitats financeres s'adjudiquen les vivendes pel 50% del valor de taxació no sols és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van firmar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb què es van comercialitzar la majoria d'eixes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Vist que considerem inadmissiblement i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguen sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en gran manera responsables de l'actual crisi, reben ajudes milionàries que ixen dels impostos, sense haver d'assumir cap responsabilitat, alhora que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Considerant que tot l'ací exposat vulnera l'actual marc jurídic, ja que el dret a la vivenda és un mandat constitucional, especialment arreplegat en l'article 47 de la Constitució espanyola, que diu:

“Tots els espanyols tenen dret a una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret...” però també en l'article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seua funció social (i que a hores d'ara s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l'article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d'execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió). així com els compromisos jurídics en matèria de dret a la vivenda assumits per l'estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seua Observació General número 4 –Que concreta el contingut del dret a una vivenda adequada- i l'Observació General núm. 7 -que definix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a la vivenda.

Considerant que tot l'ací exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics del qual es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la cerca d'ajuda. Així, els ajuntaments es convertixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

Considerant que la pèrdua de vivenda priva l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant de professional com familiarment

Considerant que, com a conseqüència de l'anterior, els desnonaments –Inclús més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- comporten alts nivells d'inseguretat que desencadenen la pertorbació de l'orde públic i la pau social, i considerant que els ajuntaments tenen l'encàrrec de mantindre la seguretat i l'orde en el conjunt del territori municipal,

El Ple Municipal de Cabanes adopta els acords següents:

Primer.- Demanar al nou Govern central que aprove una modificació de la regulació hipotecària que incloga la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb la vivenda, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quede liquidada, tal com succeeix en altres països de la UE o als EUA.

Segon.- Instar el Govern Central a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s'aproven amb caràcter d'urgència mesures destinades a què els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d'eixos embargaments siguen llocs immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.

Tercer.- Traslladar d'estos acords al Consell de ministres, així com als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, a les Corts Valencianes, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.

Units pel Poble presenta moció per demanar a l'ajuntament actue front a l'estat de runa del Castell de Miravet

El castell de Miravet, en perill (al voltant del minut 10:25) http://www.radiocastellon.com/audiolive.php?audio=Hora14_Domingo&nombre=Hora 14 Castellón&dia1=Domingo&dia2=11&dia3=Diciembre&dia4=2011

Després de la petició veïnal, el Grup Municipal Units pel Poble ha presentat al Ple la següent moció on es demana la implicació de les administracions per recuperar el Castell de Miravet.

AL PLE MUNICIPAL

Carles Mulet i Diego Noel, portaveu i portaveu adjunt respectivament del Grup Municipal Units pel Poble:Compromís Municipal, a l'empara del que es disposa en l'article 116 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana (art. 97/3 ROF), presenta davant aquest Ple Corporatiu la següent:

MOCIÓ PER RESTAURAR EL CASTELL DE MIRAVET

Recentment ens han fet aplegar als Grups Municipals una advertència sobre una notable pèrdua de diferents peces de maçoneria de la part superior del llenç de la torre de l'homenatge, problema que ve aparellat amb el fissurament de tota la façana i que afecta de manera directa a l'estabilitat de les parts que resten en peu. Aquests signes de deteriorament han agreujats en la visita feta en pot més d’un any, cosa que fa pensar que si en 21 mesos s'ha ensorrat una part important de la torre de l'homenatge (part més representativa del castell) i que aquesta ha quedat seriosament danyada, es qüestió de mesos que es produisca un col·lapse major.

El conjunt del Castell de Miravet es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i passa a considerar-se Bé d’Interés Cultural en base a allò establert en la Disposició Addicional Primera de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) de la GV, segon la qual aquests immobles; castells, torres defensives i altres construccions fortificades, passen a ser declarades BIC.

D’aquest conjunt arquitectònic es té les primeres referències històriques a l’any 1091, quan és conquerit temporalment pel Cid, al seus habitants; els musulmans.

És Alfons II qui en 1178 promet al bisbat de Tortosa la concessió de la futura ‘‘tinença de Miravet’’, un cop siga conquerida la comarca, fent-se efectiva la mateixa amb la caiguda en 1233 de Borriana. El Castell passarà a ser l’epicentre de la Tinença de Miravet, a partir de la qual el bisbe tortosí Ponç de Torrellas repobla tot el territori del que avui són el termes municipals de Cabanes, Benlloc i Torreblanca,

És a partir del XVI quan el castell i les zones del voltant es van despoblant .Poc a poc, el despoblament van anar arruïnant aquest conjunt arquitectònic de gran vàlua adaptat a l’abrupta geografia de la muntanya, tot i que encara es poden contemplar la torre de l’homenatge, els seus distints recintes emmurallats, portes, torres, murs i arcs, aljubs, edificacions de tot tipus com ara les ruïnes del poblat que hi havia dins dels propis murs o l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu fora de les antigues muralles.

Aquestes restes, a més del valor sentimental que tenen a tota la comarca, disposen d’unes característiques arquitectòniques i històriques de gran interès, per conèixer i posar en valor els castells d’origen musulmà repoblats pels cristians i les seues transformacions al llarg de la història

La recuperació del mateix encara és un fet possible, ja que, tot i l’estat de ruïna, n’és recuperable la pràctica totalitat del conjunt si hi ha una voluntat d’aconseguir-ho per mitjà d’un pla integral de restauració de tot el conjunt arquitectònic. La restauració del mateix, evitaria la seua desaparició a mitjà termini, i seria un legat impressionant per les generacions futures, a més d’un al·licient impagable per potenciar el turisme d’aquest indret.

Per tot aixó, l’ajuntament en Ple acorda:

Primer: Acordar l’estabilització i progressiva recuperació del Castell de Miravet i tot el seu conjunt arquitectònic com a una mesura de primera urgència per a l’administració municipal.

Segon: Demanar de manera urgent l’ajut als tècnics que puguen existir a la Conselleria de Cultura, per junt amb l’equip tècnic municipal, valoren els danys estructurals de la Torre de l’Homenatge, i s’estudie de manera urgent un pla per evitar un ensorrament.

Tercer: L’ajuntament es compromet a de manera urgent, demanar l’ajut de les institucions amb competències ( Diputació, Conselleria, Ministeri) a obtindre ajuts tècnics i econòmics per iniciar els treballs de restauració de tot el conjunt

El lamentable estat del PAI Torre de la Sal. Així treballa Marina d'Or, "ciudad de què? "

Els veïns propietaris del sòl, a pagar retaxacions i quotes d'urbanització, els que hi viuen, a pagar tots els impostos, però l'empresa, com sempre, no compleix

Cabanes: de pagar 110,96 euros en fems, es passarà a pagar 143,3 per cada vivenda

El PP no secunda la petició d’Units d’intentar lluitar contra les abusives taxes imposades pel Consorci del Pla Zonal de Residus

Cabanes. 16de novembre de 2011. El grup municipal d’Units pel Poble va votar en contra de l’ordenança dels fems que dilluns eixia avant amb els únics vots del PP.

El PP no va explicar el perquè en la nova ordenança desapareixen les exempcions que estaven en l’ordenança anterior. Ara, l’entrada en funcionament de la nova planta de Cervera obliga a modificar l’ordenança on l’ajuntament sols cobrarà la recollida i transport dels residus, i el consorci serà qui recaptarà ara la taxa corresponent al servei de tractament i eliminació dels residus

A la taxa de recollida li correspon aplicar-li un percentatge de disminució del 20% , no perquè l’ajuntament haja aconseguit cap mesura extraordinària ni es faça càrrec del sufragar part del cost, sinó perquè es descompta el plus que suposava abans el trasllat a Benicarló.

Per tant, els afectats continuaran rebent dos factures com abans.

	abans			ara
	Recollida	Tranport	TOTAL	Recollida	Tractament	total
Vivendes familiars	79,83	31,13	110.96	63,80	79.50	143.3

I així en tots els conceptes bars, restaurant, establiments, etc, en tots els conptes es dispara de manera escandalosa el que s’haurà de pagar a partir dara.

Units pel poble recorda que el tema del gran cost de les “basures” és un problema que preocupa a tot el poble, i sabem que també a l’equip de govern, ja que en les primeres juntes de portaveus ja vam comentar la necessitat de buscar alternatives , ja que el que es pagava ara és una barbaritat, més si comparem amb els pobles del voltant.

A causa dels “pasteleos “ entre PP i PSOE en el Consorci, per buscar una ubicació arbitrària, i que era injusta dins de terme municipal de Cervera, que afectava sols a terrenys de veïns de Càlig, i on els camions passaven sols pel terme de Càlig, però sense parar a vore que el sòl no era apte per la facilitat que hi haguera filtracions, aixó va ocasionar que hi haja un sobre cost de 30 milions d’Euros, ( dels 110 milions pressupostats inicialment es passa a 139,8 milions. I amb la pèrdua dels ajuts de la UE pels retards Per aquests retards, estos anys hem hagut de pagar el trasllat a més de 50 quilòmetres, pagant cada casa 31.13 euros més per transport la “basura”

Ha d’haver una responsabilitat política, i no és acceptable que ens toque ara als veïns pagar aquest sobre costs,no hem estat els responsables de l’endarreriment, de la pèrdua de subvencions europees. S’ha de demanar responsabilitat als representants polítics dins del Consorci, i davant una mesura injusta, que com sempre veiem l’equip de govern pega la cabotà (com en el tema de la nova ponència de Valors).

Units pel poble va exigir una revisió del contracte de l’empresa de replegada, una reducció de la generació de residus “ Som el poble que més paga del voltant, i l’excusa no és perquè tenim una concessió pública diferent o en ho gestiona una empresa diferent; eixa adjudicació la va fer el PP, amb membres que continuen ara en el Govern municipal, i si algo es fa mal, cal modificar-lo”.

Sols destinat 60.000 euros de les arques públiques cada casa pagaria 20 euros menys del que proposa ara el PP, és a dir, pagaria més que abans però no els 143 euros, I d’on poden eixir eixos 60.000 euros: sols en el que cobren els 7 regidors del PP a l’any es tindria més que de sobra. O eliminant despeses inútils: propaganda institucional, plantilla supèrflua, sobre tot l’equip tècnic d’urbanisme ara que els Plans els farà la Diputació i no hi ha tanta activitat. Contractes com la periodista, prescindit de les visites a Fitur que no valen per a res, en gastos jurídics que ha estat una barbaritat els darrers anys.. i un llarg etcètera. En pobles com Vila-real, per exemple, no es paga la basura, i no és perquè no en generen.

Igualment, es va apuntar que també tocaria ara una revisió de l’ordenança ja que el sistema no és just “ No és just que pague el mateix una persona que viu sola, o una casa buida perquè té els serveis de llum i aigua, que una casa on visquen 8 persones. Ja que no tots fan la mateixa quantitat de fems, no és just que pague el mateix la persona conscienciada que intenta generar el més mínim residu, que la que no té sensibilitat i no te problemes en fer tones de fem a l’any. No és just que una activitat professional que no genera cap residu pague el mateix que una que genere al dia desenes de borses.”

Units es va preguntar per què no es busca una ordenança més justa? Per exemple, a les Coves, hi ha diferents categories de vivendes, les ocupades per una persona, les ocupades per 2 persones, o les ocupades per més de 2 persones

Cabanes: Units afirma que la modificació de l’ordenança de l’IBI és decepcionat i l’ajuntament acabarà recaptant més als veïns

Cabanes. 15de novembre de 2011. Amb els vots en contra de l’oposició, el PP aprovava ahir una modificació de l’ordenança de l’IBI que no soluciona els efectes que tindrà sobre els veïns haver aprovat la nova ponència de valors que afecta al PAI Marina d’Or Golf de 15 milions de metres quadrats.

Des de l’equip de govern es va justificar que amb aquesta nova ordenança “sols” es pensava recaptar 40.000 euros més entre els veïns, però no es va aportar cap informe tècnic que corroborar que la xifra era aquesta o un altra, sent igualment injust haver-se de pagar més

Units pel Poble ja va demanar que es creara una nova ordenança per poder fer front a la nova realitat on 15 milions començaran a pagar l’IBI, i van demanar una comissió per fer una proposta de Consens, el PP va votar en contra de la moció, ens presenta una proposta corrents ara, que no replega el que es demanàva

Reducció del % : Del 0,70 % de l’IBI urbà es “baixa” a un 0,65%, una burla, ja que els veïns no notaran absolutament res,si abans pagaven per unes finques, ara si en tenen altres afectades pel PAI, a final d’any pagaran en IBI molt més. Igualment, l’IBI de rústica no es modifica i queda en un 0,80%,

Hi havia opcions, què diu la llei ?

1. El tipo de gravamen mínimo y supletorio será el 0,4 % cuando se trate de bienes inmuebles urbanos y el 0,3 % cuando se trate de bienes inmuebles rústicos, y el máximo será el 1,10 % para los urbanos y 0,90 % para los rústicos.

Pensem que si bona part del terme va a pagar com urbana, perfectament es pot baixar l’IBI al 0,4% i no al 0,65%, si realment el que volem no és recaptar més.

- Per a fer el pressuposts de 2012 imaginem la TAG haurà fet números, i sabrà quan es va a recaptar més amb la nova ponència. Preguem donen números:

- 1. Quant es cobra ara en IBI rústica+ Urbana

- 2. quant es cobrarà ara amb la rústica i la nova urbana passat del 0.70 % al 0,65% però sumant-li els 15 milions de m2 quadrats que sumarem com urbana.

- Mirar la diferència entre els que es cobrava abans i el que es cobra ara, i possiblement si que podem baixar-lo fins al 0,40 la urbana, per ingressar el mateix, o inclòs més.

Units pel Poble pensa que davant l’excepcionalitat i mala actuació del PP, possiblement mal assessorat, amb la nova ponència, ara és el moment de provar amb una ordenança que vaja als mínim, possiblement fins al 0,4 en urbana, i al 0.3 en rústica, ja que potser al final recaupte el mateix, i si no, es pot anar corregint any rere any fins aplegar a uns nivells acceptables; començar aquest any per exemple amb el 0,4 i anar modificant l’ordenança a l’alça si no es recapta el necessari,però no començar amb el 0,65 % ja de primeres.

2. REDUCCIÓ - No contemplar en l’ordenança allò que diu Artículo 67. Reducción en base imponible.

1. La reducción en la base imponible será aplicable a aquellos bienes inmuebles urbanos y rústicos que se encuentren en algunas de estas dos situaciones:

a. Inmuebles cuyo valor catastral se incremente, como consecuencia de procedimientos de valoración colectiva de carácter general en virtud de:

( parla d’una reducción a fer d’ofici i no a instàncies de l’interessat)

Si aquesta reducció en la base imposable, que també va prometre l’equip de govern, ni figura en cap lloc, no entenem com va a aplicar-la. Cal que es contemple una reducció de la base imposable en tots els PAIS paralitzats.

3 bonificació obligatòria : Article 73, obvien curiosamente una de les tres figures que tenen bonificación obligatòria:

1. Obres noves , 2. VPO. Les dos primeres les contempla, però no la tercera

3. Tendrán derecho a una bonificación del 95 % de la cuota íntegra y, en su caso, del recargo del impuesto a que se refiere el artículo 153 de esta Ley, los bienes rústicos de las cooperativas agrarias y de explotación comunitaria de la tierra, en los términos establecidos en la Ley 20/1990, de 19 de diciembre, sobre Régimen Fiscal de las Cooperativas.

Si és obligat per llei, s’ha de posar en l’ordenança, i no val l’excusa que potser ara per ara no hi haja cap bé rústic propietat d’una cooperativa agrària, ja que igualment potser no hi hagen VPO en alguns anys, i això també s’ha contemplat

4. BONIFICACIÓ POTESTATIVA:

Artículo 74. Bonificaciones potestativas.

- curiosament, de les moltes possibles que hi ha sols s’aplica la de família nombrosa, que podria ser discutible ( a partir de 3 fills hi ha bonificació, per exemple, encara que siga una família amb gran capacitat econòmica, mentre que altres casos, de famílies amb 2 xiquets, per exemple, en tots els membres a l’atur, i sense cap ingrés, i amb seriosos problemes econòmics,no tindria cap bonificació, això no sembla molt just, no?.

No contemplen la resta de bonificacions possibles que contempla la llei

- 1. Las ordenanzas fiscales podrán regular una bonificación de hasta el 90 % de la cuota íntegra del IBI urbanos ubicados en áreas o zonas del municipio que, conforme a la legislación y planeamiento urbanísticos, correspondan a asentamientos de población singularizados por su vinculación o preeminencia de actividades primarias de carácter agrícola, ganadero, forestal, pesquero o análogas y que dispongan de un nivel de servicios de competencia municipal, infraestructuras o equipamientos colectivos inferior al existente en las áreas o zonas consolidadas del municipio, siempre que sus características económicas aconsejen una especial protección. ( pensem en zones de la ribera per exemple, abandonades en quan a inversió,)

- 2. Los ayuntamientos mediante ordenanza podrán regular una bonificación de hasta el 95 % de la cuota íntegra del impuesto a favor de inmuebles de organismos públicos de investigación y los de enseñanza universitaria.( ojalà això ajudara a vindre més CIBIMA o alguna seu de la UJI)

3. Los ayuntamientos mediante ordenanza podrán regular una bonificación de hasta el 90 % de la cuota íntegra del impuesto a favor de cada grupo de bienes inmuebles de características especiales. I ací tenim molt de marge

5. Las ordenanzas fiscales podrán regular una bonificación de hasta el 50 % de la cuota íntegra del impuesto para los bienes inmuebles en los que se hayan instalado sistemas para el aprovechamiento térmico o eléctrico de la energía proveniente del sol.

Per tant, pensem que l’ordenança és incompleta, que les bonificacions, reduccions, són insuficients. I de nou no es torna a complir la paraula donada.

Units pel poble presentarà al·legacions a aquesta ordenança i animarà als veïns a fer el mateix

- + info 605440283 http://unitspelpoble.tk/ unitspelpoble@gmail.com

Cabanes: el PP du des d’Agost sense explicar a l’oposició el projecte de reformes al Calvari, tot i haver-se aprovat per ple

Cabanes: el PP du des d’Agost sense explicar a l’oposició el projecte de reformes al Calvari, tot i haver-se aprovat per ple

Cabanes. 10 de novembre de 2011.

El grup municipal d’Units pel Poble ha lamentat que l’equip de govern continue sense donar explicacions sobre el projecte del conveni amb el Ministeri de Foment per recuperar l’antiga “església del cementeri”(calvari) després de que aquest passara per el ple ordinari de finals d’agost.

El PP, en aquell moment no va ser capaç de respondre ni a una sola de les preguntes formulades, i van dir que es respondria per escrit , opció que obliga a fer-lo abans del següent ple. El ple posterior es va fer, i les respostes sense donar-

- No sabem encara perquè reiteren referir-se al projecte com església del cementeri, quan mai ha tingut res a vore ( el calvari mai ha tingut les funcions de Cementeri, que està a l’altra banda del casc urbà, i el cementeri mai ha tingut esglèsia).

- Després de requerir informació a l’equip de govern, sí que van tindre pressa en fer-se unes curioses fotografies als peus del crist de calvari en actitud mística, però no en donar compte del projecte.

- Continuen informat de qui és titularitat l’edifici ( i per tant, si era de l’església si aquesta havia autoritzat a l’ajuntament a signar un conveni amb Foment).

- Aquest projecte no ha passat mai per cap comissió informativa d’urbanisme, i continuen sense explicar l’ús que es pensa donar a aquest edifici després d’una inversió pública tant important, ni s’informa sobre els contactes que han pogut haver amb el Ministeri.

Units pel Poble, continua sense poder valorar si aquest projecte és positiu o no al no tindre la més mínima informació sobre ell, tot i haver estat aprovat pel Ple amb els vots del del PP, i es desconeix els paràmetres que ha dut al PP a triar aquest monument i no un altre, per acollir-se a aquest ajut ministerial.

La Llei 4/1998 del Patrimoni Cultural Valencià atorga el distintiu de Bé Immoble de Rellevància Local ( categoria de monuments d’interés local) als calvaris anteriors al 1940.