Amb l’excusa que s’habilitaria un ordinador en el
rebedor de l’ajuntament a mode de bústia de suggeriments i “que la gent pel
carrer ja fa les seues queixes”, el PP va rebutjar instaurar els pressupostos
participatius en el municipi.
Confonent el clientelisme amb un procés
participat i treballat en temps i formal, els conservadors va votar en contra
de la moció presentada pel grup municipal d’Units pel Poble-Compromís que demanava
que l’Ajuntament de Cabanes es compromet a inciar els tràmits per dotar-se
d’uns procés de pressupostos participatius, de manera que els veïns i veïnes
del poble puguen decidir almenys una part del pressupost d’inversions.
Units
van recordar que els pressupostos municipals sempre són presentants a últim
hora pel PP, tancats i sense opció a fer cap aportació a l’oposició; on totes
les esmenes demanada sempre s’han votat en contra.
El
grup de l’oposició va posar com exemple de municipi on es fan els comptes
participatius, el veí poble de Benlloch.
Què són els pressupostos participatius:
El govern obert es basa fonamentalment en tres principis bàsics:
transparència, col·laboració i participació. La participació ciutadana implica
una nova forma de relacionar-se entre la ciutadania i els poders públics, on
els primers, junt amb les associacions cíviques, s’impliquen tant en la
formulació com en l’execució i el control de les polítiques públiques que fins
ara havien estat controlades pels poders públics. En els darrers anys hi ha
hagut una demanda més alta per part de la ciutadania d’intervenció directa en
els governs. Exemple paradigmàtic d’això és l’eclosió del moviment 15M, un
experiment de democràcia directa on centenars de milers de ciutadans de tot l’Estat
reclamaven un aprofundiment democràtic, una nova forma de democràcia més
directa. Cada volta tenim una ciutadania que vol, que exigeix ser informada,
ser consultada i que vol decidir sobre les polítiques més enllà del vot cada
quatre anys. La ciutadania reclama avançar a un model on la democràcia directa
–la democràcia quotidiana– siga compatible amb la democràcia representativa que
s’ha practicat fins ara. L’elecció democràtica dels representants no pot
suposar un fre a la participació directa dels ciutadans en els assumptes
públics, tal i com recull i garanteix l’article 23 de la Constitució Espanyola
(Els ciutadans tenen dret a participar en els assumptes públics directament
o per mitjà de representants [...]).
Però la participació ciutadana no és només beneficiosa per a la ciutadania,
també ho és per als governants. S’estableixen relacions de complicitat amb la
ciutadania, que al seu torn afavoreixen la implementació de les polítiques
decidides entre ella i els governants.
En definitiva, amb la participació ciutadana
s’eixampla el concepte de democràcia, ja que persegueix que els habitants d’un
lloc siguen subjectes socials, amb més capacitat per a transformar el medi on
viuen i on exerceixen un major control sobre els seus òrgans polítics, econòmics
i administratius.
Al desembre de 2001 el Comitè de Ministres del
Consell d’Europa va aprovar la Recomanació als Estats per a la Participació
dels Ciutadans en la Vida Pública a l’Àmbit Local on es detectaven diversos
problemes, entre ells una separació cada volta més gran entre la ciutadania i
els representants públics. A més, al nostre Estat la llei 57/2003 va suposar un
avanç en l’aprofundiment de mesures tendents a incrementar la participació
ciutadana. Entre eixes mesures obligava als majors ajuntaments, com el de
València, a tindre un Reglament de Participació Ciutadana i introduïa eines com
l’iniciativa ciutadana i la consulta popular, la creació del Consell Social de
la Ciutat i també a la creació d’una comissió especial de suggeriments i reclamacions.
Paral·lelament, la Generalitat Valenciana va aprovar la Llei 11/2008, de 3 de
juliol, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat
Valenciana, on també s’introdueixen elements de participació en la vida
política local.
Una de les eines més importants que té la ciutadania en aquest àmbit són
els pressupostos participatius, mitjançant els quals tots els veïns i veïnes
poden participar en l’elaboració del pressupost públic municipal. Normalment es
reconeix a Porto Alegre (Brasil) com la primera ciutat en aprovar esta
metodologia a l’any 1989 i a partir d’aquell any s’ha anant estenent per moltes
ciutats brasileres i de la resta del món. En l’actualitat més de 50 països els
que apliquen aquesta metodologia, entre ells l’Estat espanyol i dins de
l’Estat, a moltes ciutats valencianes (Elx, Alacant, Castelló...). De fet,
Cabanes, no ha fet cap iniciativa per implementar els pressupostos
participatius.
Normalment els processos participatius en els
pressupostos han permès a la ciutadania triar una part del pressupost
d’inversions, i de manera descentralitzada en el territori. L’objectiu
principal és introduir un mecanisme de democràcia directa en la gestió
pressupostària. D’aquesta manera la ciutadania no és una mera observadora de
l’acció del govern i pot co-decidir una part del pressupost públic. Perquè qui
millor que els veïns i veïnes d’un barri o districte per a saber quines són les
infraestructures prioritàries?
Tenim al poble de costat un exemple clar de com és possible i positiu
implicar als veïns en l’elaboració dels seus pressupostos; el cas de Benlloch
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada