Cabanes: El PP vota a favor de que s’haja de continuar pagant al banc la hipoteca si aquest es queda la vivenda.

Units pel Poble no aconsegueix que la moció per demanar una modificació de la llei hipotecària tire endavant.

Cabanes 17 de gener de 2012 . El grup del PP en Cabanes va posicionar-se en dos ocasions en el darrer ple a favor dels interessos de les entitats bancàries i en contra dels veïns, la primera a l’impedir aplicar una taxa als bancs per ocupació de vía pública dels caixers, taxa que si paguen els bars i cafeteries, i en la segona, en negar-se a demanar a canviar la llei hipotecària, perquè quant el banc es quede una vivenda hipotecada, s’acaben els deutes, cosa que ara no passa.

Adjuntem el text de la moció que el PP va votar en contra; tot un exemple de per a qui treballen.

MOCIÓ INSTANT AL GOVERN DE L'ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER A EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS

Vist que amb l'esclat de la crisi i l'augment de la desocupació, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seues necessitats més bàsiques.

Vist que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 en l'Estat Espanyol s'hauran produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.

Vist que quan açò succeeix, les famílies no sols s'enfronten a la pèrdua de la seua vivenda sinó també a una condemna financera per a tota la vida: l'entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que en l'actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l'entitat bancària s'adjudica la vivenda pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d'insolvència, per mitjà de l'embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre la vivenda, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera per a tota la vida que es tradueix en una condemna de l'exclusió social i l'economia submergida.

Vist que esta legislació que permet que les entitats financeres s'adjudiquen les vivendes pel 50% del valor de taxació no sols és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van firmar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb què es van comercialitzar la majoria d'eixes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Vist que considerem inadmissiblement i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguen sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en gran manera responsables de l'actual crisi, reben ajudes milionàries que ixen dels impostos, sense haver d'assumir cap responsabilitat, alhora que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Considerant que tot l'ací exposat vulnera l'actual marc jurídic, ja que el dret a la vivenda és un mandat constitucional, especialment arreplegat en l'article 47 de la Constitució espanyola, que diu:

“Tots els espanyols tenen dret a una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret...” però també en l'article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seua funció social (i que a hores d'ara s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l'article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d'execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió). així com els compromisos jurídics en matèria de dret a la vivenda assumits per l'estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seua Observació General número 4 –Que concreta el contingut del dret a una vivenda adequada- i l'Observació General núm. 7 -que definix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a la vivenda.

Considerant que tot l'ací exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics del qual es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la cerca d'ajuda. Així, els ajuntaments es convertixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

Considerant que la pèrdua de vivenda priva l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant de professional com familiarment

Considerant que, com a conseqüència de l'anterior, els desnonaments –Inclús més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- comporten alts nivells d'inseguretat que desencadenen la pertorbació de l'orde públic i la pau social, i considerant que els ajuntaments tenen l'encàrrec de mantindre la seguretat i l'orde en el conjunt del territori municipal,

El Ple Municipal de Cabanes adopta els acords següents:

Primer.- Demanar al nou Govern central que aprove una modificació de la regulació hipotecària que incloga la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb la vivenda, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quede liquidada, tal com succeeix en altres països de la UE o als EUA.

Segon.- Instar el Govern Central a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s'aproven amb caràcter d'urgència mesures destinades a què els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d'eixos embargaments siguen llocs immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.

Tercer.- Traslladar d'estos acords al Consell de ministres, així com als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, a les Corts Valencianes, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.