Cabanes: El PP aprova en solitari uns pressupostos que pugen de manera exagerada tots els impostos molt més del que es van comprometre.

Units pel Poble va sol·licitar ajornar una setmana l’aprovació per poder aplegar a un consens, al qual el PP es va oposar.

Cabanes. 20 de desembre de 2011. Anit el PP va aprovar en solitari els pressupostos municipals per a 2012, amb el vot en contra dels regidors d’Units pel Poble i l’abstenció de la portaveu socialista.

Si comparem amb els anys anteriors, és en diferència el pressupost més baix: 2010: 5.901.504,38 euros, 2011 ; 6.856.000 euros i 2012 3.672986.41 euros. Estem parlant de la meitat pràcticament del pressupost de 2011.

Des d’Units pel Poble es va insistir que allò raonable seria, com fan molts ajuntaments, que entre la Comissió informativa i el ple, els grups es pogueren reunir per intentar replegar l’equip de govern propostes en base al pressupost: abans no es poden fer serioses, perquè has de saber els comptes, d’on retallaries, què tens disponible, què pretenen fer. El PP va presentar per contra un pressupost tancat que no acceptar suggerències i millores.

INGRESSOS: CAPITOL 1. IMPOSTOS DIRECTES.

SUBCONCEPTE		2011	2012
112.00	Ibi rústica	150.000	150.000

Es queda igual a pesar de que 15.000.000 milions de m2 quadrats van a deixar de pagar rústica. Per tant, de la promesa que s’anava a recaptar menys de rústuca, res de res

SUBCONCEPTE		2011	2012
113.00	Ibi urbana	1.182.000	1.350.000.

168.000 euros més: tot i que l’alcalde quan el PP en solitari va aprovar la nova ponència de valors del PAI Marina d’Or Golf va explicar que segons els seus càlculs sols s’anava a recaptar uns 40.000 euros més, en el pressupost estimen que seran prop del 15 milions de les antigues pessetes més, per tant, no torna a quadrar el que prometen amb el que fan.

SUBC.		2011	2012
116.00	Impost increment de valor de los terrenys de nat. urbana	40.000	70.000

Plusvàlues: ens torna a donar la raó quan advertíem que el problema amb la nova ponència de valors ( el tema és que la rústica no paga plusvàlua, i la urbana sí, i al tindre ara 15.000.000 milions de m2 més de urbana, més es racaptarà)

SUBCONCEPTE		2011	2012
130.00	Impost activitats econòmiques	135.000	171.000

Incomprensible també que es pretenga recaptar molt més quant precisament l’activitat econòmica està més ressentida.

El total de cal capítol, passa de 1.632.000 a 1.866.000, per tant, si tenim en compte que el pressupost d’enguany és la meitat que el de l’any passat, l’ajuntament ha disparat els impostos de manera escandalosa.

CAPITOL 2- IMPOSTOS INDIRECTES

Com advertiem, baixada l’ICIO ( Impost sobre construccions ), DE 40.000 A 18.000, PERÒ LES TASES ES DISPAREN, es preveu que es facen menys obres, però l’agosarat que ho faça acabarà pagant molt més per la pujada de taxes.

CAPITOL 3 TAXES

SUBC		2011	2012
329.00	Otras tasas por la realización de activitades de competencia local	9.000	20.000

SUBC		2011	2012
339.00	Otras tasas por utilización privativa del dominio público	54.5000	90.000

Tot i preguntar en el Ple a l’alcalde a què corresponien estes pujades, no va contestar

En 2011 hi havia un concepte que era 396 cànon de urbanització, que sumava 79.950 euros. Ara no hi ha res semblant. Tampoc es va donar explicació

CAPITOL 4

SUBC		2011	2012
450.60	Transferències per convenis amb la comunitat autònoma	89.383.00	500

Quasi han estat incapaços d’aconseguir ni un sol conveni amb la Generalitat. Tanta foto en els alts càrrecs per què val?

CAPITOL 7. TRANSFERÈNCIES CAPITAL

SUBCONCEPTE		2011	2012
450.60	De la Diputació	558.500 euros	235.200

Com és possible que la Diputació ara pague la meitat?

En matèria d’ingressos: Veiem els veïns anem a pagar més, mentre Diputació i Generalitat van a invertir molt menys al poble.

Allò important és vore de què es pot generar més ingressos: Units pel Poble hem presentat una proposta d’ordenança per al ple ordinari on es proposa una fórmula per obtindre més diners sense castigar als veïns, i això és sols una proposta, que es podrien fer desenes abans de pujar l’IBI.

PART DE DESPESES: CAPÍTOL 1. GASTOS DE PERSONAL

Retribucions dels membres dels òrgans de govern

SUBCONCEPTE		2011	2012
100.00	Retribucions bàsiques	28.694.00	30.000

Puge respecte a l’any passat. Què inclouen aquestes retribucions?, i la partida 100.01 que inclou exactament. Tampoc es va donar explicació per part de l’alcaldia.

SUBCONCEPTE		2011	2012
100.01	Otras retribuciones	77.000	75.000

Personal eventual

SUB		2011	2012
110.00	Retribucions bàsiques	No existia	1.960.00
110.01	Retribucions complementàries	No existia	7.890.00

Qui és? Tampoc es va explicar

SUBCONCEPTE		2011	2012
150.00 area 9	Productivitat	24.602.00	58.000

Dobla, per què? Tampoc es va explicar.

• En reiterades ocasions es va prometre per part de l’alcalde que anava a destinar-se una dotació per al funcionament dels Grups Municipals, i l’excusa era que havíem d’esperar als pressupostos nous. Ara tenim els pressupostos nous, i no hi ha cap partida. La paraula donada hem vist no té cap valor. Ni un cèntim per a poder treballar els grups de l’oposició. Mentre tots els membres del PP reben una nòmina, nosaltres no anem ni a tindre un cèntim per poder enviar una carta.

CAPITOL 2

SUBCONCEPTE		2011	2012
203.00 area 4	Renting tractor	26.400	26.400

Veien com tots els anys costa molt diners el rènting del tractor, que ix per tant a 2.200 euros de lloguer al mes, molts diners. Imaginem algú haurà fet els càlculs i el sistema de lloguer li deu sembla més barat. Si que estaria bé poder recalcular-lo perquè cada pocs anys estem pagant un tractor nou, i sincerament, per a la feina que fa. Veient l’estat dels camins, i que quan cal fer un actuació més gran s’ha de llogar a tercers, veiem que és molt qüestionable . L’ús del tractos de l’ajuntament és un dels més desacreditats pels veïns, per les poques hores que se’l veu treballar.

SUBCONCEPTE		2012
221.00 area 1	Energia elèctrica	145.000

És l’enllumenat públic, són molt diners, hi ha zones on no viu ningú on la llum està tota la nit en marxa, polígon, parts d’urbanitzacions sense acabar—etc, es podria fer un altra planificació per optimitzar l’ús i fer-lo molt més baix. Ens comprometem a que si l’equip de govern “passa” dur a un proper ple una proposta d’estalvi.

SUBCONCEPTE		2011	2012
226.00	Cànons	3.000	12.000

A què es refereix i per què puja tant? Tampoc es va respondre

SUBC.		2012
226.01	Atencions protocol·làries	6.000

Pensem es pot reduir i és prescindible

SUBC		2012
226.02	Publicitat i propaganda	6.000

Pensem es pot reduir i és prescindible

SUBC		2011	2012
226.04	Jurídics , contenciosos	75.000	75.000

Sempre és una barbaritat aquesta partida, són diners dels veïns, gastats moltes vegades contra els propis veïns, si l’ajuntament fora dialogant possiblement en molts casos l’estalviaríem bona part d’aquesta partida

SUBC		2011	2012
226.10	Fira expoagricola	20.000	30.000

Després de la pobresa d’enguany, on els balls i actes destacables els van fer l’associació de joves, es puja però tampoc s’explica

SUBC		2011	2012
227.00	Limpieza y aseo	10.000	4.000

Per què baixa tant? Tampoc ho van explicar

SUBC		2011	2012
227.06	Estudis i treballs tècnics	75.000	137.000

En teoria la Diputació va prometre es faria càrrec de tots els projectes tècnics de les obres de les menuts municipis. Què es pretén fer?, què hem de pagar de nou?, tampoc es va contestar

No tenim ja un gabinet tècnic sobre dimensionat a Cabanes que a sobres hem de destinar molts més diners a estudis externs?

CAPITOL 4. TRANSFERÈNCIES CORRENTS

SUBCONCEPTE		2011	2012
480.00	Atencions benèfiques	50.000	40.000

El baixen, amb la que està caient i la gent amb més dificultats que mai, puguen en el capítol 1, en despesa dels polítics, i baixen la política social.

SUBC		2011	2012
481.00	Premis beques,investigació	12.000	Ho eliminen

Per què s’ha eliminat eixa partida???

CAPÍTOL 6- INVERSIONS REALS

SUBC		2011	2012
619.01	Senyalització urbana	800	600

El baixen, quant estem veient greus mancances en la senyalització urbana,en especial en els nuclis de la Ribera, per al proper ple ordinari durem una relació de les senyalitzacions bàsiques que falten, pensem que cal amplir la partida.

SUBC		2011	2012
619.04	Manteniment vials	7.000	6.000

Els carrers i camins del poble estan en un estat lamentable, i per contra,es redueix la partida que ja era insuficient.

SUBC		2011	2012
619.12	Enllumenats	2.900	5.000

Important increment, per què?, tampoc ho explique

SUBC		2012
619.05	Reforma integral i construccions nous espais esportius	300.000

Per fer una pista de pàdel??, (tant de bo es gastaren tant en cultura i foment del treball com en esport)

SUB		2011	2012
619.14	Protecció patrimoni històric	50.000	3.000

Lamentable, si s’omplin la boca parlant del turisme, i per al patrimoni històric quasi deixen desaparèixer les partides.

Conclusions: Pressupost trist, perquè ni Diputació ni el Consell inverteix res, inverteix el Govern Central i no l’autonòmic, hi ha una veritable falta d’idees en inversions i també en obtenció de recursos, una falta de la paraula de l’alcalde en funcionament dels Grups Municipals

Propostes: Demanem es parle amb l’ajuntament de Benlloch perquè ens explique com fan els pressupostos participatius i retallar en propaganda i protocol, ajustar la plantilla de l’ajuntament a les necessitat reals del poble avui en dia ( amb casos concrets com l’eliminació del contracte de l’arquitecte i la periodista), retallar en despesa jurídica, intentar no sobre dimensionar la partida de festes; intentar fer el mateix o millor amb menys diners i més imaginació, limitació del consum de telefonia ( posar topes als mòbils)

Invertir en formació de la gent, fer tallers ocupacions, d’idiomes, reforçar les assignacions a Cultura, senyalització en els nuclis de la Ribera o apliar els serveis socials municipals

- + info 605440283 http://unitspelpoble.tk/ unitspelpoble@gmail.com

Units pel Poble posar en valor l’arquitectura de l’aigua com a element turístic

Units pel Poble presentarà una moció per posar en valor l’arquitectura de l’aigua com a element turístic de Cabanes. Que Cabanes i la Ribera ha de tindre com al turisme com un sector estratègic és una premissa que segurament compartim tots el grups municipals.
Posar en valor Cabanes com marca turística ha tindre com a punt de partida en primer terme posar en valor tot el patrimoni paisatgístic, ambiental, cultural, gastronòmic, històric i etnològic.
L’anomenada arquitectura de l’aigua, en un poble històricament agrícola i sobre tot ramader, esdevé una de les mostres més importants del nostre patrimoni civil històric. Les sènies, sèquies, aljubs i abeuradors, basses, i pous, disseminats al llarg i ample del nostre gran terme són una rica memòria que cal conservar, potenciar i protegir, per nosaltres mantenir un ric legat del nostres avantpassats, i per deixar al nostres descendents una arquitectura tant singular i important.
Per tot aixó es demana que l’ajuntament de Cabanes es compromet a catalogar, recuperar i condicionar tots els pous, molins, basses, aljubs, abeuradors, fonts, sènies…etc de tradicional ús comunal, així com en aquelles indrets que ho permeten condicionar el seu voltant com a zona d’esplai, sense que açò perjudique en cap moment al l’ús tradicional del mateix si encara es conserva o es pot recuperar, buscant l’acord amb els usuaris i/ o propietaris, i cercant els ajuts de les altres administracions a les quals en puguem acollir.
I que l’ajuntament de Cabanes es compromet a catalogar i mantenir altres indrets, que tot i no ser obra civil, sinó purament natural , si en que en té un ús semblant com els tolls, basses o cocós al llarg i ample de terme.
Per últim demana, que l’ajuntament es compromet, buscant els ajuts econòmics i tècnics d’altres administracions, a senyalitzar degudament aquestes obres
i / o indrets, i facilitar les rutes a peu per conèixer-los, així com la publicació i difusió d’aquestes rutes.

Units pel Poble presenta moció INSTANT AL GOVERN DE L'ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES

MOCIÓ INSTANT AL GOVERN DE L'ESTAT A MODIFICAR LA LLEI HIPOTECÀRIA A FI DE REGULAR LA DACIÓ EN PAGAMENT I ADOPTAR LES MESURES NECESSÀRIES PER A EVITAR ELS DESNONAMENTS PER MOTIUS ECONÒMICS

Vist que amb l'esclat de la crisi i l'augment de la desocupació, centenars de milers de famílies han arribat a una situació límit que no els permet cobrir les seues necessitats més bàsiques.

Vist que segons les dades del Consell General del Poder Judicial, només entre 2007 i 2010 en l'Estat Espanyol s'hauran produït prop de 300.000 execucions hipotecàries, i que les previsions diuen que entre 2011 i 2012 es podria arribar a la xifra de 500.000.

Vist que quan açò succeeix, les famílies no sols s'enfronten a la pèrdua de la seua vivenda sinó també a una condemna financera per a tota la vida: l'entitat bancària interposa una demanda i s'inicia el procés d'execució hipotecària que finalitza amb la subhasta de l'immoble. Si la subhasta queda deserta (cosa que en l'actual context de crisi succeeix en més del 90% dels casos), amb la llei vigent l'entitat bancària s'adjudica la vivenda pel 50% del valor de taxació i continua reclamant el pagament del deute restant, més els interessos i costes judicials, a les persones en situació d'insolvència, per mitjà de l'embargament de nòmines, comptes, etc, així com embargaments als avalistes. És a dir, a més de perdre la vivenda, milers de famílies s'enfronten a una condemna financera per a tota la vida que es tradueix en una condemna de l'exclusió social i l'economia submergida.

Vist que esta legislació que permet que les entitats financeres s'adjudiquen les vivendes pel 50% del valor de taxació no sols és anòmala i no té comparativa amb les legislacions d'altres països del nostre entorn, sinó que a més era desconeguda per les famílies quan van firmar els contractes hipotecaris. Fet que se suma a la publicitat enganyosa amb què es van comercialitzar la majoria d'eixes hipoteques, a la sobrevaloració en les taxacions i al llenguatge de difícil comprensió utilitzat en els contractes que ara es descobreix que en molts casos amagava tot tipus de clàusules abusives, com és el cas de les clàusules sòl.

Vist que considerem inadmissiblement i totalment injust que en un Estat social i democràtic de dret, totes les conseqüències de la crisi recaiguen sobre la part més vulnerable del contracte hipotecari i en canvi les entitats financeres, en gran manera responsables de l'actual crisi, reben ajudes milionàries que ixen dels impostos, sense haver d'assumir cap responsabilitat, alhora que continuen generant milers de milions de beneficis anuals.

Considerant que tot l'ací exposat vulnera l'actual marc jurídic, ja que el dret a la vivenda és un mandat constitucional, especialment arreplegat en l'article 47 de la Constitució espanyola, que diu:

“Tots els espanyols tenen dret a una vivenda digna i adequada. Els poders públics promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per a fer efectiu este dret...” però també en l'article 33, que limita clarament el dret a la propietat privada al compliment de la seua funció social (i que a hores d'ara s’incompleix sistemàticament en els pisos buits acumulats per bancs i caixes), o en l'article 24 que garanteix la tutela judicial (vulnerat en els processos d'execucions hipotecàries on es produeix clara indefensió). així com els compromisos jurídics en matèria de dret a la vivenda assumits per l'estat espanyol al ratificar tractats internacionals vinculants com són, entre altres, la Declaració Universal de Drets Humans (article 25) i el Pacte Internacional de Drets Econòmics, socials i Culturals (article 11), especialment a partir de la seua Observació General número 4 –Que concreta el contingut del dret a una vivenda adequada- i l'Observació General núm. 7 -que definix els desallotjaments forçosos com una de les principals vulneracions del dret a la vivenda.

Considerant que tot l'ací exposat depèn bàsicament d'una normativa de competència estatal, però els efectes dramàtics del qual es concreten en l'àmbit municipal, ja que és als ajuntaments a on es dirigeixen majoritàriament les persones i famílies afectades a la cerca d'ajuda. Així, els ajuntaments es convertixen en doblement perjudicats: en primer lloc perquè es vulneren els drets fonamentals dels seus ciutadans; en segon lloc, perquè en ple context de crisi, quan els recursos són més escassos que mai, reben totes les peticions d'ajuda de les persones i famílies empobrides.

Considerant que la pèrdua de vivenda priva l'individu o la família de tota residència, i que, al seu torn, l'absència de residència els exclou de tota via administrativa, comportant per això la pèrdua de drets, impedint a les persones afectades realitzar-se tant de professional com familiarment

Considerant que, com a conseqüència de l'anterior, els desnonaments –Inclús més quan suposen el manteniment d'un deute en forma de condemna financera- comporten alts nivells d'inseguretat que desencadenen la pertorbació de l'orde públic i la pau social, i considerant que els ajuntaments tenen l'encàrrec de mantindre la seguretat i l'orde en el conjunt del territori municipal,

El Ple Municipal de Cabanes adopta els acords següents:

Primer.- Demanar al nou Govern central que aprove una modificació de la regulació hipotecària que incloga la figura de la dació en pagament, de manera que, en els casos de residència habitual, si el banc executa la hipoteca i es queda amb la vivenda, la totalitat del deute (principal, més interessos i costes judicials) quede liquidada, tal com succeeix en altres països de la UE o als EUA.

Segon.- Instar el Govern Central a aprovar una moratòria o implementar les mesures necessàries per a paralitzar els desnonaments de les famílies en situació d'insolvència sobrevinguda i involuntària. Per als milers de desnonaments ja produïts, que s'aproven amb caràcter d'urgència mesures destinades a què els milers de pisos buits que estan acumulant les entitats financeres com a conseqüència d'eixos embargaments siguen llocs immediatament a disposició de les famílies desnonades i sense recursos en règim de lloguer social, no superant mai el 30% de la renda familiar disponible.

Tercer.- Traslladar d'estos acords al Consell de ministres, així com als grups parlamentaris del Congrés i el Senat, a les Corts Valencianes, a la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca i a les associacions veïnals del municipi.

Units pel Poble presenta moció per demanar a l'ajuntament actue front a l'estat de runa del Castell de Miravet

El castell de Miravet, en perill (al voltant del minut 10:25) http://www.radiocastellon.com/audiolive.php?audio=Hora14_Domingo&nombre=Hora 14 Castellón&dia1=Domingo&dia2=11&dia3=Diciembre&dia4=2011

Després de la petició veïnal, el Grup Municipal Units pel Poble ha presentat al Ple la següent moció on es demana la implicació de les administracions per recuperar el Castell de Miravet.

AL PLE MUNICIPAL

Carles Mulet i Diego Noel, portaveu i portaveu adjunt respectivament del Grup Municipal Units pel Poble:Compromís Municipal, a l'empara del que es disposa en l'article 116 de la Llei 8/2010, de 23 de juny, de la Generalitat, de Règim Local de la Comunitat Valenciana (art. 97/3 ROF), presenta davant aquest Ple Corporatiu la següent:

MOCIÓ PER RESTAURAR EL CASTELL DE MIRAVET

Recentment ens han fet aplegar als Grups Municipals una advertència sobre una notable pèrdua de diferents peces de maçoneria de la part superior del llenç de la torre de l'homenatge, problema que ve aparellat amb el fissurament de tota la façana i que afecta de manera directa a l'estabilitat de les parts que resten en peu. Aquests signes de deteriorament han agreujats en la visita feta en pot més d’un any, cosa que fa pensar que si en 21 mesos s'ha ensorrat una part important de la torre de l'homenatge (part més representativa del castell) i que aquesta ha quedat seriosament danyada, es qüestió de mesos que es produisca un col·lapse major.

El conjunt del Castell de Miravet es troba sota la protecció de la Declaració genèrica del Decret de 22 d'abril de 1949, i la Llei 16/1985 sobre el Patrimoni Històric Espanyol, i passa a considerar-se Bé d’Interés Cultural en base a allò establert en la Disposició Addicional Primera de la Llei de Patrimoni Cultural Valencià (Llei 4/1998) de la GV, segon la qual aquests immobles; castells, torres defensives i altres construccions fortificades, passen a ser declarades BIC.

D’aquest conjunt arquitectònic es té les primeres referències històriques a l’any 1091, quan és conquerit temporalment pel Cid, al seus habitants; els musulmans.

És Alfons II qui en 1178 promet al bisbat de Tortosa la concessió de la futura ‘‘tinença de Miravet’’, un cop siga conquerida la comarca, fent-se efectiva la mateixa amb la caiguda en 1233 de Borriana. El Castell passarà a ser l’epicentre de la Tinença de Miravet, a partir de la qual el bisbe tortosí Ponç de Torrellas repobla tot el territori del que avui són el termes municipals de Cabanes, Benlloc i Torreblanca,

És a partir del XVI quan el castell i les zones del voltant es van despoblant .Poc a poc, el despoblament van anar arruïnant aquest conjunt arquitectònic de gran vàlua adaptat a l’abrupta geografia de la muntanya, tot i que encara es poden contemplar la torre de l’homenatge, els seus distints recintes emmurallats, portes, torres, murs i arcs, aljubs, edificacions de tot tipus com ara les ruïnes del poblat que hi havia dins dels propis murs o l’església de Sant Martí i Sant Bartomeu fora de les antigues muralles.

Aquestes restes, a més del valor sentimental que tenen a tota la comarca, disposen d’unes característiques arquitectòniques i històriques de gran interès, per conèixer i posar en valor els castells d’origen musulmà repoblats pels cristians i les seues transformacions al llarg de la història

La recuperació del mateix encara és un fet possible, ja que, tot i l’estat de ruïna, n’és recuperable la pràctica totalitat del conjunt si hi ha una voluntat d’aconseguir-ho per mitjà d’un pla integral de restauració de tot el conjunt arquitectònic. La restauració del mateix, evitaria la seua desaparició a mitjà termini, i seria un legat impressionant per les generacions futures, a més d’un al·licient impagable per potenciar el turisme d’aquest indret.

Per tot aixó, l’ajuntament en Ple acorda:

Primer: Acordar l’estabilització i progressiva recuperació del Castell de Miravet i tot el seu conjunt arquitectònic com a una mesura de primera urgència per a l’administració municipal.

Segon: Demanar de manera urgent l’ajut als tècnics que puguen existir a la Conselleria de Cultura, per junt amb l’equip tècnic municipal, valoren els danys estructurals de la Torre de l’Homenatge, i s’estudie de manera urgent un pla per evitar un ensorrament.

Tercer: L’ajuntament es compromet a de manera urgent, demanar l’ajut de les institucions amb competències ( Diputació, Conselleria, Ministeri) a obtindre ajuts tècnics i econòmics per iniciar els treballs de restauració de tot el conjunt

El lamentable estat del PAI Torre de la Sal. Així treballa Marina d'Or, "ciudad de què? "

Els veïns propietaris del sòl, a pagar retaxacions i quotes d'urbanització, els que hi viuen, a pagar tots els impostos, però l'empresa, com sempre, no compleix